INTRODUCCIÓ

Al llarg de la història de la humanitat, el problema de l'origen, de la vida ha rebut respostes molt diferents. Si ens el miren a la llum de la fe, les doctrines religioses de tots els temps i cultures atribueixen l'aparició de la vida a alguna mena d'acte de creació divina. Si ens mirem a la llum de la ciència, cal admetre que el problema no està, ni de bon tros, resolt.

Aristòtil defensava la idea que animals com els cucs, els insectes o els peixos es podien formar a partir del fang. La vida, dons podia sorgir espontàniament i de forma continuada a partir de la matèria inerta. 

L'autoritat d’Aristòtil va tenir gran influencia sobre la cultura del món occidental. L'obtenció d'animals per generació espontània sembla tan fàcil i habitual, que el prestigiós alquimista i metge flamenc Van Helmont va donar al segle XVII una recepta amb la qual deia que era possible obtenir ratolins adults a partir de grans de blat i una camisa vella i suada.

No va ser fins al segle XIX que els experiments fets pel francès Louis Pasteur van demostrar, sense cap mena de dubte, la falsedat de la generació espontània. Tot i això, quedava per resoldre el problema principal: si la vida no pot sorgir de la matèria inerta, com es va originar a la Terra?

Poc abans de 1930, el rus Aleksandr Oparin i el britànic John Haldane van intentar trobar la resposta proposant alguns processos que haurien pogut originar les molècules essencials de la vida.


 Avui, la ciència no té cap dubte que la Terra primigènia va experimentar un llarg període d'evolució química previ a l’aparició de la vida. Actualment es contemplen dos escenaris per a aquest procés: les zones intermareals o les xemeneies