5. HISTÒRIA DE LA VIDA A LA TERRA

1.   Els primers pobladors

L'evolució de les primeres molècules orgàniques hauria conduit a la formació d'una cèl·lula primitiva. Seria una cèl·lula procariota, molt petita i sense nucli, heteròtrofa, obtenia matèria orgànica directament del medi i el seu metabolisme era anaeròbic, li permetia disposar d'energia en absència d'oxigen.

 Els nutrients orgànics es van començar a exhaurir. Les dificultats per sobreviure en aquest ambient van conduir a la selecció d'un grup de procariotes fotosintetitzadors, organismes autòtrofs, que utilitzaven com a font energètica la llum i que eren capaços d'obtenir hidrogen de cianobacteris, que van esdevenir dominants als mars i oceans i van alliberar milions de tones d'oxigen lliure, general pel trencament de la molècula de H₂O durant la fotosíntesi: L'enriquiment d'oxigen lliure va ser un canvi molt important per a la vida a la Terra, ja que l'oxigen era un "contaminant" letal per a la major part dels primers pobladors microscòpics. Tot i això, van aparèixer mutants resistents a l'oxigen i, a partir d'aquests organismes, es van desenvolupar les vies aeròbiques, molt més eficaces en l'obtenció d'energia.

Els cianobacteris fotosintetitzadors i aerobis es van diversitat en centenars de formes diferents. Progressivament, l'atmosfera es va anar enriquint en oxigen i va anar formant la capa d'ozó (C₃).

Es calcula que fa 1.000 i 700 milions d'anys l'oxigen atmosfèric ja va assolir els valors actuals.

2.   L'aparició dels eucariotes

Fa uns 1.500 milions d'anys es va produir un altre fet transcendental: la  fusió  de  diferents  bacteris, anomenats Thermoplasma per la seva resistència a les altes temperatures, son uns bacteris en forma de tirabuixó que es belluguen molt ràpidament i que tendeixen a unir-se amb altres microorganismes. Aquesta associació, que al començament va ser un fet accidental, es  va  convertir  en  una  simbiosi (endosimbiosi)  permanent. El resultat va ser un nou model d'organització cel·lular, l'eucariota, caracteritzat per la presència d'un nucli separat de la resta de la cèl·lula per una doble membrana. A més, del nucli, la cèl·lula eucariota conté una mena de bastida interna de microtúbuls que li permet adoptar formes impensables en cèl·lula procariota.

Els primers organismes unicel·lulars eucariotes eren anaerobis. La incorporació simbiòtica d'un tercer bacteri (el qual s'acabaria convertint en els mitocondris), va donar a les cèl·lules eucariotes la capacitat d'aprofitar l'oxigen per obtenir energia. Aquesta cèl·lula va proliferar i una de les descendents va experimentar una nova transformació: es va associar amb un bacteri fotosintètic que acabà donant lloc als actuals cloroplasts.