1.1 LES PROPIETATS DE LA VIDA

Un dels objectius de l'agencia espacial nord-americana és la recerca de la vida extraterrestre. La seva recepta per identificar la vida és<<és un sistema químic autopoètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir amb un material genètic que es replica i muta>>.  Aquestes paraules resumeixen les propietats bàsiques de la vida:  

·         Autopoesi: Autopoesi significa “ser capaç d’autorenovar-se”. Els éssers vius estan en contínua renovació. El nostre cos, per exemple, recicla totalment les cèl·lules de la sang casa tres meses, en sis setmanes canvia de pell i en dos mesis renova totes les cèl·lules del fetge. Però tot i això no deixen de ser humans, continuem sent únics i diferenciables de la resta de les persones.

L’Autopoesi és un neologisme proposat el 1971 pels biòlegs xilens Humberto Maturana i Francisco Varela per designar l'organització dels sistemes vius.

·         Metabolisme: és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per mantenir-lo viu. Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les estructures i respondre al seu medi. El metabolisme se sol subdividir en dues categories: el catabolisme i l'anabolisme.

•   El catabolisme s'encarrega de descompondre la matèria orgànica, com per exemple per extreure energia en la respiració cel·lular.

•   L'anabolisme utilitza aquesta energia per construir components de les cèl·lules.

Però, els éssers vius processen informació de l'entorn i elaboren respostes.

·         Reproducció: Els bacteris, els organismes unicel·lulars i un gran nombre d'éssers pluricel·lulars són capaços de reproduir-se a si mateixos. Però la reproducció sexual evita que puguem aplicar aquesta afirmació a tos els éssers vius. En aquest cas, la reproducció, l’aparició d'un nou organisme que acumuli tot el material genètic dels progenitors o  una part d'aquests, requereix, tret d’excepcions, la intervenció de dos individus de la mateixa espècie. La reproducció conserva el programa basic de la vida. Però en aquesta perpetuació hi ha erros que alteren el missatge. Paradoxalment, les errades, que en termes científics coneixem com a mutacions, poden enriquir l’existència.

·         Evolució: actualment hi ha pocs fets que siguin tan irrebatibles com aquests: la vida ha canviat al llarg des dels seus orígens. Els canvis en el material genètic i la reorganització que aquests experimenta en la reproducció sexual oferien un nombre inimaginable de possibilitats a la vida. Les innovacions que proporciones una millor adaptació a les dificultats que l’entorn planteja són afavorides per la selecció natural, l’eina que garanteix l’eficàcia i la continuïtat dels éssers vius.