L'any 1860, el químic i
microbiòleg francès Louis Pasteur va demostrar la presència de microorganismes
a l'aire, però li quedava per desvetllar l'enigma de la generació espontània.
El va resoldre amb el seu experiment dels
“matrassos de coll de cigne”. Convençut de l'existència d'un Déu creador, no
podia acceptar de cap manera que la vida es pogués originar espontàniament de
la matèria inerta. Pasteur no va acceptar mai les propostes de Charles Darwin
sobre l'evolució de les espècies, ni que la vida a la Terra s'hagués originat per causes
naturals.
L'experiment de Pasteur, consistia en posar
brous prèviament bullits en vasos aïllats de l'exterior o fins i tot oberts per
un tub molt prim, llarg i tortuós (coll de cigne) que deixava passar l'aire
però o no la pols. S'observava que no hi creixien microorganismes, demostrant
així, que no es generaven espontàniament
sinó que l'aire els portava.
1. L'atmosfera i la hidrosfera primitives.
1. L'atmosfera i la hidrosfera primitives.
El conflicte intel·lectual
entre les tesis que creien en un origen de la vida per causes naturals i les
que sostenien la impossibilitat de la generació espontània, experimentalment
demostrada per Pasteur.
·
El 1924 Alexander d’Oparin proposa la idea d'evolució
química molt lenta a partir dels gasos presents a l'atmosfera primitiva fins a les primeres cèl·lules que s'haurien
format als oceans.
Independentment d'Oparin, John Haldane proposa que les primeres estructures no cel·lulars però amb capacitat de auto replicar-se es van formar en aigües intermareals oceàniques, aigües que serien riques en matèria orgànica. Va introduir el concepte de sopa primitiva per referir-se a aquestes aigües.
Independentment d'Oparin, John Haldane proposa que les primeres estructures no cel·lulars però amb capacitat de auto replicar-se es van formar en aigües intermareals oceàniques, aigües que serien riques en matèria orgànica. Va introduir el concepte de sopa primitiva per referir-se a aquestes aigües.
Les propostes teòriques d'Oparin i Haldane van ser de
base als nord-americans Harold Urey i Stanley Miller per dissenyar, el 1953, un
dels experiments més importants de la història de la biologia.
- L'experiment de Urey i Miller
o Urey i Miller van sotmetre una mescla de
gasos tancada en un recipient a 80ºC a l'acció de descàrregues elèctriques
o Els gasos eren hidrogen, metà, amoníac,
i vapor d'aigua, que es considerava com els components de l'atmosfera
primitiva
o Passades unes setmanes i refredada la
mescla de gasos, van trobar en el recipient molècules d'aminoàcids
(constituents de les proteïnes)
o D'aquesta manera quedava demostrada la
possibilitat de la síntesi de molècules
orgàniques precursores dels éssers vius a partir de compostos inorgànics en
un ambient aquós, amb energia elèctrica (simulant llamps) i a temperatures
relativament altes.
Es van fer experiments posteriors canviant
lleugerament la mescla de gasos i utilitzant raigs ultraviolats, enlloc de descàrregues
elèctriques, com a font d'energia i es va obtenir la major part dels 20 aminoàcids
que formen la vida, adenina i alguns glúcids.
2. Les xemeneies hidrotermals dels fons marins
2. Les xemeneies hidrotermals dels fons marins
A finals del 1960 del segle XX alguns geòlegs
discrepen de la composició de l'atmosfera proposada per Urey i Miller. Afirmaven
que l'atmosfera primitiva havia de ser més rica en diòxids de carboni i menys
en metà i amoníac.
La repetició de l'experiment amb aquesta nova
composició de la mescla de gasos donava moltes menys molècules orgàniques. Com
a conseqüència es busquen nous escenaris com a origen de
la vida. La descoberta a finals de la dècada de 1970 de les xemeneies
hidrotermals als fons marins va permetre proposar una nova hipòtesi: tant les
molècules orgàniques senzilles com la seva unió per formar molècules més
complexes (polimerització) s'haurien pogut produir a l'interior de cavitats de
roques volcàniques formades a partir de les erupcions submarines. En aquestes
cavitats s'hi haurien concentrat quantitats suficients dels gasos que haurien
proporcionat els elements químics indispensables per a la formació de les
biomolècules.
Tot i que el suport experimental d'aquesta teoria és,
més aviat escàs, té l'avantatge que fa que l'origen de la vida sigui
independent de la composició de l'atmosfera primitiva. A més, proporciona un
ambient molt més tranquil i aïllat dels nombrosos impactes de meteorits i
cometes que van caracteritzar les primeres etapes de la història de la Terra.
3. L'espai exterior
3. L'espai exterior
L'origen de la vida és encara un misteri per explicar.
Com hem vist s'han proposat moltes teories i escenaris possibles. Des de l'atmosfera
i els oceans, fins els fons marins amb les xemeneies hidrotermals.
Hi ha una altra possibilitat: Que la vida provingui de
l'espai exterior.
Alguns investigadors han proposat que les molècules
orgàniques senzilles hagin arribat en meteorits i cometes que van xocar amb la Terra
en el passat. L'anàlisi de la composició química de meteorits ha demostrat que
contenen substàncies orgàniques relacionades amb la vida. Com que els impactes
d'aquest astres sobre la Terra van ser molt més freqüents en el període
immediatament posterior a la formació del planeta, alguns científics consideren
que és probable que les molècules bàsiques
de la vida arribessin de l'espai. D'altres van anar més enllà i proposen
que els meteorits haurien pogut transportar no només molècules orgàniques, sinó
també minúsculs éssers vius
semblants als bacteris actuals que, arribats a la Terra, s'haurien començat a
reproduir i evolucionar. Si això fos cert, en realitat seríem extraterrestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada